El totpoderós bricolatge ha perpetrat un cop d'estat els darrers dies a la República (Poc) Independent de Ca l'Indígena. Els vasalls de l'imperi suec Ikea s'han apoderat del seu menjador per alliberar espai al règim dictatorial de Joguinalàndia. En concret quatre divisions cuirassades de prestatgeries han agafat el control dels seus llibres. Col·leccions senceres han caigut en un nou ordre mundial. Fins i tot algun volum antisistema ha abandonat el seu còmode estatus per abocar-se al futur aclaparador de la safata de sortida al reciclatge. Com un sol compendi de saviesa i no sense resistència a la tria, esperen inexorablement la seva hora. Sobris, reservats, orgullosos de pertànyer a una nissaga que lentament va desapareixent, encara superbs de coneixements inabastables, delecten els seus darrers instants com si la caducitat d'un diari qualsevol els pogués ser aplicada, com si s'hagués extingit la pena de la descatalogació, com si un dipòsit pel sol fet de ser blau pogués destruir tota la força de la creació cultural...
Però l'indígena, com diria Umbral, s'ha assegut per parlar dels seus llibres. I és que s'ha adonat que els seus autors de referència responen tant en català com en estranger als mateixos paràmetres. Tan previsible és!! Novel·la policíaca, relat sarcàstic i novel·la culta verbibora el tenen enfaixat. Ferran Torrent, Quim Monzó i Màrius Serra formen part de l'escamot nacional. Donna Leon, Tom Sharpe i Umberto Eco passen la seva minuta cosmopolita periòdicament. Biografies polítiques i manuals comunicatius complementen. L'indígena ha de decidir cap on han de transitar les seves noves lectures.
M'ha agradat molt i a més dona peu a parlar de literatura i de llibres. A veure si avui escric el text sobre "Jazz" de la Toni Morrison
ResponEliminaLa Butaca de Outsider
ResponEliminaNo fa massa va sortir en un suplement cultural, una bibliografia sobre la ciutat de New York i vaig triar un parell d'obres-autors, que ja circulaven pel meu cap: "Manhattan Transfer" de John Dos Passos i "Jazz" de la Toni Morrisson
"Jazz"
"Sssst... yo conozco a esta mujer. Vivía rodeada de pájaros en la Avenida Lenox. También conozco a su marido. Se encaprichó de una chiquilla de dieciocho años y le dió uno de estos arrebatos que te calan hasta lo más hondo y que a el le metió tanta pena y tanta felicidad que mató a la muchacha de un tiro sólo para que aquel sentimiento no acabara nunca. Cuando la mujer que se llama Violet, fue al entierro para ver a la chica y acuchillarle la cara sin vida, la derribaron al suelo y la expulsaron de la iglesia. Entonces echó a correr, en medio de toda aquella nieve, y en cuanto estuvo de vuelta en su apartamento sacó a los pájaros de las jaulas y les abrió las ventanas para que emprendiesen el vuelo o para que se helaran, incluido el loro, que decia: "Te quiero."
Aquest és el primer paràgraf d'aquesta magnífica novel.la de una gran força dramàtica y psicològica i alhora un text seqüèncialment impecable, contingut i natural. Podriem dir que gairebé aconssegueix "la quadratura del cercle".
Sota aquesta premisa, la novel.la és desenvolupa, explicant seqüencialment, els passos posteriors de Violet per tal de satisfer la seva necessitat de conèixer qui era realment Dorcas, la jove de 18 anys. El antecedents i la història de Joe, el marit de Violet. I el inevitable pas del temps. Tot això en el marc de la primera transició d'alliberament dels esclaus negres -immigració del camp a la ciutat-i en la seva dura lluita i el seu proces per ser "lliures", si més no en els guettos que generan en les grans ciutats.
A la Toni Morrison li van donar el Nòbel al 1993, amb només 6 obres escrites.
Inevitablement llegiré tota l'obra d'aquesta afroamericana, que te una de les millors proses que he trobat.
Crec que aquest títol "escriptors de referència", en podríes fer una secció del teu blog. Com ho veus?
Gràcies Outsider. Crec que una secció no encaixaria. Però sí que hauré i haurem de parlar més de literatura, tot i que com saps ara vaig curt de temps. Com diria aquell, puc prometre i prometo que faré una entrada periòdica de literatura. Per cert que el teu comentari és molt més interessant que aquesta petita introdució amb exercici inclòs.
ResponElimina