dijous, 3 de febrer del 2011

Final de gener i principi de febrer negres

No fa referència a comiats indefinits, impertinents i nuls fet per incapacitats, ignorants i desmemoriats que, de tant a l'esquerra, suplanten purgues soviètiques amb formes goebbelianes. No. Sinó a la trobada anual de reflexions sobre llibres de crims i misteri que el llibreter Camarasa organitza a Barcelona en època de calçots i que s'anomena BCN negra. L'indígena en porta dos de set. Ahir va haver d'alterar el natural ordre de la seva agenda per disposar de temps, fer cua i comprar un entrepà al salvador Can Conesa, menjar-lo entre els carrers del Call i de la Boqueria i arribar a temps a la Capella del carrer Hospital per sentir la traducció de l'entrevista grupal del periodista local Antonio Lozano als escriptors anglesos R. J. Ellory, David Peace i Craig Russell. Val a dir que Ellory pateix una incontinència aguda d'afany de notorietat i així ho demostra el seguit d'anècdotes simpàtico-teatrals que explica, entre les quals el fet d'haver d'escriure 42 llibres abans que li publiquessin el primer. Com que diu que escriu a raig, sense rumb prefixat i contextualitza als EUA, si girem el mitjó podem concloure que no deu ser massa bo. Almenys la seva veu no li va transmetre el desig del de Birmingham que les seves obres s'associïn amb pulsions d'estat d'ànim. No creu que l'acabi llegint. Dels comparses moderats, Peace presentava les dues primeres entregues d'una interessant tetralogia sobre l'esbudellador de Yorkshire escrita des del desarrelament i la nostàlgia d'Estambul i Tòquio i Russell, una nova aventura de l'investigador Lennox, que sembla que de moment ha substituït l'habitual Jan Fabel, com Glasgow ha esborrat Hamburg. Aquests sí, que podrien caure. Una hora després, el Raval i la Boqueria li retornaven a la clara realitat d'haver d'anar a recollir el futbolista tranquil.