Aniversari reeixit

El fill mitjà de l'indígena ha pogut celebrar el seu sisè aniversari cridant el nom d'un dels seus dos equips favorits. Enfervorit, ha seguit les evolucions com si es tractés d'un dels seus partits: fa de migcampista creador a l'escola de la Penya Barcelonista Anguera -sí la del Papi- i li agrada retenir les imatges per poder-les aplicar arribat el moment. Segurament, d'aquí a uns anys, només recordarà que el Barça va eliminar al Madrid en una semifinal de la Champions però sabrà que ell va estar allà, al costat del mediàtic Jordi Évole, altrahora follonero, casual company de seient, del tiet Marc i del Jordi, a la falda de l'indígena. No ha pogut gaudir en excés del triomf perquè no ha pogut sopar fins arribar a casa i demà s'ha d'aixecar per afrontar la normalitat de ser una mica més gran... i feliç.

Arriba l'enganxina verda del CAT a La Vanguardia

Per fi avui els lectors de La Vanguardia podran triar una edició traduïda al català. Els responsables del diari centenari no han traduït la marca -copiant el sistema del Periódico- perquè diuen que ja formen part del panorama cultural català. L'indígena creu que la nova edició és una bona notícia perquè permet ampliar l'abast de l'idioma i la seva influència cultural. Però que és més substancial tenir diaris amb una visió de país fabricada des d'un imaginari propi com l'Ara, l'Avui o El Punt. Des del punt de vista lingüístic sembla que està força ben fet, per no dir notable. A la tribu l'aparició d'aquesta nova oferta ha provocat molt rebombori. Han estat 130 anys d'espera des que va sortir com a òrgan d'expressió del Partit Liberal de Mateo Sagasta i posteriorment com a diari independent. A l'indígena li agradarà llegir al conegut corresponsal de Buenos Aires Robert Mur en el nostre idioma estimat.