dijous, 28 d’abril del 2011

Aicnàlubma

L'indígena creu que la manipulació per aconseguir l'èxit fàcil i la destrucció com a única forma d'expressió s'ha de recompensar amb la indiferència i no amb una visió crítica. No val la pena parlar de l'amiga del famós que surt a la tele per denunciar que es va embolicar amb ell mentre encara estava amb la nòvia de sempre. Tampoc del polític o política que es despulla o disfressa perquè no li compren els arguments. No cal mirar aquell programa de la cadena casposa on tothom crida i n'hi ha un que s'afecta molt amb l'èxit de gent que li agrada fer bé la seva feina. Ni els debats matinals del predicador que complementa aquella exhaltada opinadora antiislàmica. Ni és clar de l'entrenador portuguès que utilitza l'estratègia militar en l'àmbit esportiu. Per què? Perquè les estratègies han acabant substituïnt els fonaments, perquè construir és més arriscat però més substancial i perquè el valor del treball li és més autèntic que el del crit. Esborrem la mediocritat.