Recordant l'avi Andreu assegut al barriet

Un dia mentre seia en la seva inconfusible cadira recolzada al portal, va dir: -El que està de pega fins els collons ensopega. I tot seguit va demanar al seu net que li donés la mà per aixecar-se. El seu món de terra s'havia transformat en quitrà i soroll de cotxes. I tremolós, per aquella enfermetat de nom anglès, va enfilar, barriet endins, aquella casa que tants esforços havia costat aixecar. El nen va entrar la cadira. L'Andreu Balletbò hagués volgut ser artista però va haver-se de conformar en ser un bon paleta durant la nit fosca. Diuen que aquell petit indígena se li assembla molt. Avui el reitera.

Syriza catalana?

L’estratègia perquè l’independentisme polític d’esquerres esdevingui gran i efectivament alternatiu ha tornat a florir aquests dies arran de la proposta del periodista Roger Palà de conformar una Syriza catalana. L'indígena sempre ha pensat que la búsqueda de mimetismes amb d’altres realitats no ajudarà a trobar la particularitat de la tribu però sí projectar i adequar determinats camins. Els catalans tenen tendència a voler emmirallar-se amb altres països. D’aquesta aportació destacaria la idea de Palà d’enfocar com alguns partits (ERC-RCat, ICV-EUiA, CUP, SI) han de fer un esforç per guanyar ambició i voler ocupar un espai gran fent un sorpasso al que queda del PSC en clau social i nacional conjunta i en què aquest esforç per guanyar espai no ha de significar un camí de renúncies ideològiques per conformar una nova centralitat. Ara per ara les situacions grega i catalana poden tenir algunes similituds però no són ni molt menys coincidents. Ho podrien a arribar a ser? Potser sí. Però fins i tot reputats economistes visualitzen que la possible intervenció del Govern espanyol sobre el Govern de la Generalitat té un clar rerafons ideològic. Això no vol dir que l’espai polític de centre-esquerra pugui canviar. L'indígena recomanaria 2 coses: llenguatge i accions clares i construcció d’una estructura alternativa i ambiciosa a l’actual opinió pública.