Ara ja fa una setmana...

...que l'indígena es compra el nou diari per decidir si li agrada tant com per substituir el que tenia fins ara de referència. Creu que en línies generals és bo però, agosarat com és, l'esperava més escaient al seu estil. Es nota que al darrera hi ha gent que pensa i reflexiona. És un diari bicèfal de paper i pantalla, que no enuncia notícies sinó que les interpreta i les traspassa a personatges prestigiosos per a ser qualificades i que per tant busca influir en liderar l'opinió publicada i al capdavall pública. No obstant això, l'indígena hagués preferit sacrificar una mica d'exhaustivitat a favor d'una major ajuda a la lectura amb titulars, subtítols, entradetes i complements més grans i pàgines visualment més treballades. Podríem dir que en l'etern dilema entre el fons i la forma, el diari Ara corre el risc de ser molt atractiu per a una minoria il·lustrada i influent, i perdre diners. A més, l'indígena no comparteix el criteri d'estructurar les seccions del diari agrupades entre "aracrònica" i "aratu". Ben pensat, no ho acaba d'entendre. Pensa que la gent espera que se separi la política local, nacional o internacional de l'economia propera, europea o mundial o dels afers socials propis, distants o llunyans, d'una manera clara i diàfana. Com que creu que té traça en descodificar, només el comprarà de tant en tant.