Contes de l'aldea nacional

L'indígena ha seguit amb atenció les explicacions del gurú Carod-Rovira sobre les eleccions del seu país. Lent de processador, sense la brillantor semàntica altradia habitual i sobretot cansat, no l'ha reconegut com el seu antic referent. Creu que una certa distància el definirà com un gran ideòleg, un mal estratega i un gestor correcte. Si Shakespeare hagués hagut d'explicar avui el paradigme de la supèrbia, no li hagués quedat altre remei que referir-se'n. Vanitós, classista i altiu: va agafar un partit, el va dotar de corpus modern, el va enlairar gràcies a una herència confusa i un enemic que l'enaltia i l'ha retornat al perenne enfrontament per voler accelerar massa, per considerar els seus afectes ignorants de la llum divina de la política institucional. No s'adona que està sol. La seva sortida endavant de refundació de l'espai d'esquerra nacional topa amb l'aclaparadora voluntat de canvi polític. Continua obviant la realitat. I potser sí que algun dia aquest podria ser l'objectiu però ja no serà en aquesta dècada. Somia. Quevedo li hauria recordat que el seu pecat mai baixa d'on puja sinó que cau. I així ha estat, per més que s'aparti del seu antic aparell. Ara bé, si algú vol reflotar la nau, seria intel·ligent de substreure i millorar-li la idea i apartar la praxi d'oblidar-se de tocar la gent normal.

Però des de la comoditat de l'espectador, l'indígena avui només vol constatar que la seva tribu no és que no hagi volgut l'expresident Montilla per ser andalús. Altrament, la tribu convergent -certament la primera campanya de desprestigi del polític cornellanenc per desarrelament no va reeixir-. El cordobès ha estat vist com un polític mediocre amb principi de Peter perquè no té una formació adequada i perquè no és un bon orador. El vot catalanista premia l'elitisme, l'excel·lència, la visió de país. Això, Polònia i el Constitucional han liquidat Montilla i Puigcercós. Ja posats, afirmar també que el llegat nacional del tripartit ha arribat tard. El tempo compta... i molt. Sense gestos no hi ha complicitats. I al final, la credibilitat ja s'havia perdut en algun racó del Fòrum.