Reinterpretar la tribu

Rumiava: l'hegemonia individualista en les relacions culturals de la tribu comporten canvis en els antics paràmetres que explicaven els diferents aspectes de la vida. Ara els més vells ja no poden simplificar el problema fins dominar-lo i ja no són els més savis. Han canviat les eines. No és només la tecnologia. És la política: no entenen la deserció del gradualisme, l'adéu al "aguanta que vindran temps millors", el "som com som i si volen ja ens vindran al darrera". És l'economia: el sistema financer obliga a moure fitxa els bancs i estats, la crisi primer no existeix i després ho envolta tot sense possibilitat de preservar la societat del benestar. És el propi sistema educatiu de socialització d'actituds i coneixements... L'òbit de la transició els ha deixat perplexos. Però ara què farem a la tribu? Deixarem que els joves ens interpretin la nova realitat? I rumiava també: podem fer dues coses, acceptar la solitud o retornar al grup. Amb una limitació, el respecte personal i col·lectiu. No cal invertir en ajudar qui et menysprea. A l'indígena el repte de passar de l'aillament a la companyia, de la crisi a la confiança, encara el motiva.