La ruta dels aperitius

L'indígena va disfrutar ahir d'un petit aperitiu. Feia temps que no ho podia fer condicionat com està per les seves obligacions tribals. El benestar momentani el va fer evocar remots paradisos santboians i recents oasis barcelonins. La seva ment va confeccionar una petita ruta. Partia de Ca la Caterina, prop d'on va néixer, on els avis i els pares el portaven en dates ben assenyalades i on va descobrir els berberetxos, així en bàrbar, les màquines de boles i les travesses que l'àvia feia, i que li duien a posar guanyador sempre l'Sporting per un compartit encant fonètic. Continuava a Ca la Margarita, al bell mig del Parc de Marianao on s'havien casat els seus pares. Tombava en un bar davant del col·legi de religiosos salesians després de matinals de batecs encistelladors on havia saborejat part de la infància. Resseguia per Can Figueres, prop del noucentista cap de la vila, o pel Juanito, rera la caserna militar. Llavors feia un salt temporal fins la ja traspassada bodega dels taxistes, prop del seminari conciliar del cap i casal. I acabava al bar de les bruixes del cèntric carrer de Rosselló. A l'indígena li agraden els llocs on el client té un nom i un somriure que l'espera. Creu que tothom hauria de refer algun dia la seva ruta dels aperitius.