dijous, 11 de novembre del 2010

I un bon dia va aparèixer l'indígena...

...i parlava en el seu propi idioma gens preferent d'una mica de tot. Cultura, política, esports, economia, filosofia, comunicació i la seva memòria històrica ocupaven algunes estones del seu pensament. I va pensar que si més no l'eco de les seves reflexions l'ajudarien a fixar millor alguns criteris i així esdevenir una mica més complet. I va pensar que pensar i escriure li agradava molt, massa, gairebé tant com xerrar amb els seus amics. Estava content de tenir amics. Els tenia al cap quan començava a escriure. No volia parar mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada