Equilibri cultural

L'indígena s'ha assabentat que Umberto Eco adequa el seu llibre "El nom de la Rosa" a un nou format perquè sigui més entenedor per les noves generacions. El debat sobre la superficialitat, deshumanització i pèrdua de qualitat cultural torna a planar sobre les noves tecnologies aplicades al consum de masses. De fet l'aldeà n'ha rebut una descàrrega mentre esmorzava. Creu en el seu interior que la profunditat, humanització i cerca d'un cert elitisme cultural tenen i haurien de seguir tenint canals de difusió a les noves generacions. Certament Facebook o Twitter no en són exemples. Però també considera que el debat no ha de ser aquest sinó quins són els canals de difusió de la cultura que ha fet avançar la humanitat des de fa segles i quina rellevància adopten. Contraposar massificació i excel·lència té una deriva ideològica inequívoca. Compatibilitzar-la també. La cultura de masses ha permès accedir a la societat del benestar a molta gent. Eco ho sap i ho respecta. L'indígena, també.