Optimisme resilient o a veure si els temps millors venen ja d'una punyetera vegada...

L'indígena ha estat desconnectat de la xarxa des de finals del part del nen Jesús fins que ja ha estat adorat i donat d'alta a les xarxes socials perquè l'empresa Telefònica Movistar no li va configurar bé l'alta a la línia 3G i un bon dia va trobar que no podia accedir-ne. De protesta en protesta fins a la revisió de l'avaria ¿final?, l'home troba que aquests dies d'àpats, compres i sociabilitat consanguínia l'han allunyat d'aquell punt d'equilibri físic i espiritual que algun dia els pares salesians de la tribu li van explicar que omplia l'aire català. Tot i el greix i el cansament, es mou bé entre la realitat i l'enyor, entre present i passat: deu ser que el seu principal escull ve del futur? Com diria l'optimisme al·lucinògen, demà pot ser l'inici de la millor nova etapa de la vida. O com diria el pessimisme perseverant, no. Veurem. Mentrestant, per deferència del rei Gaspar, podrà llegir El Cementiri de Praga d'Umberto Eco o La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies, fer un puzle de 385 peces -expansives i nacionalsocialistes segons Esteban González Pons- dels Països Indígenes, prendre's un típic cafè Nespresso, fer-se una truita ben equipat o passejar l'ordinador ben embolcallat. I continuar gaudint dels tres monarques quotidians. Per cert que havia d'estendre una rentadora...