Elogi de la precisió

Diumenge passat l'indígena va sentir-se privilegiat de contemplar un gran espectacle: la combinació del moviment del cos humà en una relació espai-temps matemàtica exacta, precisa, única; geometria impossible provinent del domini cadencial de les extremitats; equilibri d'instint i raó per interpretar l'harmonia; recerca de la bellesa amb esfera; joc de paradigmes; futbol únic. Barça. Sí, diumenge passat l'indígena va penetrar la negror del seu abric i de la seva bufanda ratllada per tornar a afrontar l'espera de l'autobús pertinent i l'ara estranya puntualitat del seu amic i confident Carles i acabar gaudint del nou santuari de la llum, del sincrotró esportiu, del camp de gespa més proper a l'art. Ja havia disfrutat de l'èxtasi visual el dia que l'equip blanc va recollir fins a cinc cops la pilota de dins de la porteria. Però altre cop Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa van vèncer els designis criminals i els tacs climàtics ara de la Costa del Sol amb toc i passió per presentar als fidels, lleials i creients ocasionals la feina ben feta. Aquest cop el clímax fou menys perenne i la transició a la normalitat fou gradual i àmplia. El domini de cos, ment, espai i temps ha estat un dels ideals de perfecció en totes les cultures. Que ningú s'equivoqui, cal tenir memòria per saber assaborir cada un dels detalls i no acabar creient que la precisió és a l'abast del més mourrut.