dilluns, 28 de març del 2011
Van deixar petjada en l'imaginari infantil indígena...(1)
el descampat de la Plaça Calvo Sotelo on l'indígena va aprendre a jugar a cuita-a-amagar, a tallar fil i perseguir-se, a canviar cromos, a tirar tillos (pedres o volanderes -arandeles- quadrades) i bales, a pujar al gronxador i tobogan tutelat per la iaia Angelina, a anar amb bicicleta i a jugar a futbol, beisbol i quasi-tot, i a fer enormes fogueres amb caixes recollides per tot arreu (ara Plaça Generalitat); el pati dels salesians i el col·legi, els Pares Bosch i Camprubí; el forn del Rosendu (Bach), la polleria de la Isabel, la sabateria de la Pili, la llibreria de la Cinta, els Antolins del carrer Gaudí, l'Spar de la Marta i la Sole a la plaça, el Vegé del carrer Victòria; la façana de cal Tomeu on emulàvem Nastase, Orantes i Panatta, el Citroen CX Palas del blaugrana Macizo aparcat davant la pastisseria de la dona del Maxi; el quiosc del Paco on vam aprendre a menjar sidral, fer la cole de cromos i a comprar el Ciero i un 46 pel papa; l'editorial el Mall del final del carrer Santa María de la Cabeza conversa a la llibertat i al vídeoclub; el camí pels garrofers de davant del cementiri per anar a l'institut; els ous de la Murillo i la fruita i verdura de l'Emília, de cal Minyonet i de Lalueza; la nostra Acadèmia Studium més que la dels del Lope de Vega, el Casino del carrer Miquel (ara Casal Marianao), la Bòbila de la Ronda -en homenatge al Sillero- (ja urbanitzat)... (continuarà)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Abans tots era més senzill. No hi havia grisos. Tot era blanc o negre. Però érem més feliços. El món es podia abastar. Tot era més humà i petit. Ara ens volen posar un xip i menjar-nos el coco.
ResponEliminaMalauradament aquests temps no tornaran, ni tan sols per als nostres fills.
Aquí, al sud de l'antiga aldea, encara perviuen aquelles costums.
Això és memòria i no la de l'ordinador. Pel que fa als colors, si hi havia grisos, altrament dits nacionals. No val a dir que amb Franco es vivia millor... no seria l'edat que teníem?
ResponEliminaAbans del descampat i havia "les tires dels horts" (el Tiarro i el Pablo entre d'altres) ; quan jugavem a cuit-a-amagar, ens amagavem entre bròquils i col-i-flors... i les voltes en bici que hauré donant per la plaça... Jo era més aviat de l'Artur Ashe (sóc una mica més vell).
ResponEliminaQué guapo !, Joaquim. Un petó. Bartomeu.