Recordant l'avi Andreu assegut al barriet

Un dia mentre seia en la seva inconfusible cadira recolzada al portal, va dir: -El que està de pega fins els collons ensopega. I tot seguit va demanar al seu net que li donés la mà per aixecar-se. El seu món de terra s'havia transformat en quitrà i soroll de cotxes. I tremolós, per aquella enfermetat de nom anglès, va enfilar, barriet endins, aquella casa que tants esforços havia costat aixecar. El nen va entrar la cadira. L'Andreu Balletbò hagués volgut ser artista però va haver-se de conformar en ser un bon paleta durant la nit fosca. Diuen que aquell petit indígena se li assembla molt. Avui el reitera.